dijous, 17 de març de 2016


La desfachatez intelectual

El título de esta entrada no es mío. Lo tomo prestado del libro del mismo título de Ignacio Sánchez Cuenca. Un libro del cual no supe de su existencia hasta que colgué en Facebook lo que a continuación escribo, pero que tiene mucho que ver con lo que aquí explico.

¿Cómo es posible que un recién estrenado académico de la Real Academia de la Lengua Española, Félix de Azúa, poco antes de tomar posesión de su silla, refiriéndose a Catalunya y al País Vasco diga que "es difícil vivir, al menos si tienes una  cierta ética, tanto en Cataluña como en el País Vasco, porque estás rodeado o bien por canallas o bien por gente que simula no ver a los canallas? ¿Cómo es posible tamaña agresión? 

Y no menor agresión es la que se desgrana del discurso de Vargas Llosa que loa al escritor (como escritor nada que decir), pero que lo hace apelando y exaltando de aquél su "personalidad refractaria, díscola y altiva", azuzándolo para que siga "alborotando el gallinero y sembrando la consternación y el pánico entre las gallinas".


Todo viene a cuento por el odio que dice Azúa se destila en Catalunya contra el castellano y contra España. Que por eso hace cuatro años que se fue a vivir a Madrid, y que por eso ha dejado de hablar catalán porque, según él, esta lengua se ha convertido en una imposición legal.

Y yo le replico desde esta humilde tribuna (y en castellano), que su odio sí que es enfermizo. Que generalizar conductas es un argumento pobre y desquiciado, indigno de un personaje de su (supuesta) altura intelectual, y que el insulto y la descalificación generalizada, dice mucho de su vileza moral.

¿Académico de la lengua, o canalla y gallina?

diumenge, 19 d’abril de 2015

Jo sóc d'esquerres (II)

Deixeu-me recordar-vos que el projecte nacional d’ICV-EUiA és un projecte municipalista. D’un municipalisme democràtic i transformador que vol avançar cap a ciutats i viles més habitables i inclusives, cap a entorns sostenibles de quotidianitat, cap a barris amb convivència en la diversitat.

Vivim ara un canvi d’època, de profunda crisi econòmica i de valors, on tot està en joc i tot semblar estar en qüestió. Aquesta crisi econòmica salvatge i les polítiques neoliberals aplicades per, segons diuen ells, treure'ns d’ella estan creant profundes desigualtats i molt, molt patiment, no cal que us ho digui.

I tot i que aquestes forces neoliberals semblen invencibles, nosaltres no ens resignem, i és des de la resistència activa des d’on articulem alternatives i comencem a practicar-les.

Ara, de nou, estem a les portes d’una pròxima contesa electoral: les eleccions municipals a celebrar el mes de maig de 2015, i us vull dir que estic convençut que el projecte polític d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA és un projecte de futur, sòlid, il·lusionant, amb propostes de canvi profund per a la nostra ciutat. Un projecte que vull liderar a Mataró, acompanyat de tots vosaltres, perquè estic absolutament convençut que podem transformar la nostra ciutat des dels valors de l’esquerra.
Perquè la nostra prioritat són les persones, i el nostre patrimoni la defensa dels serveis socials, l’educació, la salut, i tot allò que millori i dignifiqui la vida de la gent.

No serà una tasca fàcil, ho sé, però amb il·lusió, treball, voluntat, amb un programa sòlid, amb propostes de canvi profund, on apostem clarament per l’equitat, la defensa del model públic, el nostre compromís amb els més dèbils, amb la sostenibilitat, amb el repartiment just de la riquesa, amb la solidaritat, amb i la igualtat real i efectiva entre homes i dones, ho podrem aconseguir.

Unes propostes que han sortit d’aquesta jornada i que tenen com a prioritats el rescat social de les persones, i la reactivació econòmica de la nostra ciutat. Fites que aconseguirem perquè posarem tots els mitjans al nostre abast per assolir-les.

No podem, ni volem, ni devem caure en la resignació ni en el fatalisme, i precisament ara menys que mai. La gent ens necessita, necessita un referent d’esquerres, necessita que algú vetlli pels seus interessos.

Ara fa quatre anys el laboràvem un programa electoral que girava al voltant d’una idea, la de la ciutat rodona. La ciutat que proposàvem i que proposem és rodona perquè la rodona és la forma geomètrica més perfecta, perquè la ciutat rodona uneix, cohesiona, connecta, es viva, es mou..

Perquè no té límits, ni per dalt ni per baix, perquè es mou i ens arrossega com una bola de neu on tot i tothom s’enganxa sense deixar ningú en el camí.

És rodona perquè no n’hi ha uns que estan a dalt i els altres a baix sinó que tots i totes sumen en igualtat. És rodona, perquè no deixa espais buits, ciutadania sense drets, territoris sense atendre, àmbits sense possibilitats de futur, ho abraça tot.

Per això us dic, us demano, us encoratjo a sortir d’aquesta jornada amb aquesta idea de ciutat inclusiva i pròspera que volem que sigui la nostra ciutat.

Vull que sortiu avui d’aquí amb el cap ben alt, perquè som els més honestos, perquè estem lliures de corrupció, vull que sortiu avui d’aquí amb la moral indestructible dels que sabem el que és no defallir en la lluita contra les injustícies. Vull que sortiu avui d’aquí amb el cor inflamat d’optimisme perquè les utopies no ho son tant si estan pensades i proposades des de l’esquerra, vull que avui sortiu d’aquesta jornada amb la certesa què allò que ens proposem ho aconseguim.

Jo no sóc Martin Luther King, ni m’assemblo, jo ja ho he dit, sóc d’un partit humil, però com ell jo també tinc un somni i el vull convertir en realitat amb la vostra ajuda, vull que la meva ciutat sigui el millor dels mons possibles per fer realitat el nostre projecte vital. Junts i juntes ho podem aconseguir, som-hi?

Gràcies.

Jo sóc d'esquerres (I)


Ho deia el nostre company Jaume Roig, ara fa ja uns quants dies en un article emotiu que ens va fer arribar a tots i a totes i que està penjat a la nostra web, deia que la seva família li recomanava, quan era petit, que ni se signifiqués ni s’emboliqués, però ell no els hi va fer cas i segons confessà a l’article:

segueixo embolicant-me i significant-me perquè vull per a la meva ciutat el millor. I estic convençut que el millor és una ciutat on totes les persones hi puguin viure amb dignitat, i per això és necessari un govern municipal que tingui clar que la seva primera obligació és combatre les desigualtats i lluitar per la cohesió social. Per això estem aquí.

Jo sóc d’esquerres, milito en un partit d’esquerres i faig política d’esquerres. I ho dic ben alt i ben clar, perquè vull que tothom se n’assabenti.

Perquè jo, perquè nosaltres, no volem enganyar ningú. Nosaltres formem part d’un partit humil, sí, però de gent orgullosa de ser el que som: gent d’esquerres, gent lluitadora, perquè SOM LLUITA.

I fem polítiques d’esquerres, naturalment, perquè només fent polítiques d’esquerres aconseguirem allò que tan bé ens ha explicat aquests dies, en un altre emotiu i magnífic article, el nostre company Carles Spà, que deia “des de la política és des d’on més podem influir a acabar amb les injustícies i les desigualtats d’aquest món, en l'àmbit local i a escala global”. Sí amic i company Carles, des de la política es canvia el món, però no des de qualsevol política, sinó des de les polítiques d’esquerres. I per això estic aquí, i per això estem aquí, per canviar-ho tot

I vull reivindicar el ser i exercir d’esquerres, perquè alguns, modernos ellos, diuen que això de les esquerres i de les dretes està superat, que les ideologies han mort. Que hem de parlar dels “de arriba i dels de abajo, com si això fos una disputa entre Villanueva de arriba i Villanueva de abajo amb una paellera pel mig. Però jo els dic, que no és el mateix ser i exercir d’esquerres que ser i exercir de dretes. I creieu-me, sí que hi ha diferències entre els uns i els altres, i sí, també hi ha ideologies.

Perquè amb polítiques de dretes com les que duu a terme el PP i CIU s’arruïna la vida a milers de famílies condemnant-les a la misèria. Perquè les polítiques de dretes estan acabant amb la cultura, amb l’accés de les classes populars a la Universitat, amb els drets laborals conquerits a base de lluita, perquè a causa i per culpa de les seves polítiques de dretes, a Catalunya i a Espanya hi ha milers de nens i nenes que passen gana, perquè amb aquestes polítiques assassines estan fent fora de casa seva a milers de famílies, perquè ells, els de dretes salven els bancs però no a les persones, perquè CIU I PP amb les seves corrupteles arruïnen el país. I a aquesta manera de ser i de fer, jo l’anomeno ser i fer de dretes.

Perquè si l’esquerra governa, en canvi, sí que hi ha diferència, i quan parlo d’esquerra parlo de la de debò, no la que practica des de fa molt temps un succedani anomenat PSOE, no, parlo de la meva, de la nostra esquerra, de la que de debò es preocupa per la gent.

Aquesta esquerra que, tot i estar a l’oposició a Mataró, hem estat l'única oposició, la que millor balanç pot presentar en la defensa dels més febles.
Perquè nosaltres no vivim d’eslògans, ni de modes, perquè nosaltres no pidolem vots, nosaltres els conquerim.

I així, podem dir alt i clar que en aquests quatre anys a l’oposició hem complert els tres compromisos que vam adquirir al principi del mandat

1) tenir un peu al carrer i un altre a les institucions
2) ser propositius, fent una oposició constructiva
3) fiscalitzar la tasca del govern de CIU.

I sempre amb el punt de mira posat en la gent, en la defensa dels drets de la ciutadania.

I això no són frases fetes. Els fets ens avalen, i així:

Hem estat els més ferms defensors de les persones desnonades amb un munt de propostes aprovades pel ple, des de la condonació de les plusvàlues a l’aprovació d’un reglament per multar als bancs per tenir pisos buits, passant per la creació d’una comissió per a la prevenció dels desnonaments.

I hem estat un flagell en temes d’Educació contra la inoperància i la incapacitat del regidor de torn. No hi ha hagut un ple que la Conxita no hagi portat una pregunta o un prec o no hàgem debatut una proposta de resolució. No hi ha hagut ni un moment que hem deixat de reivindicar l’educació pública i la formació al llarg de la vida.

I del peu a les institucions, al peu al carrer, al costat de totes les mobilitzacions que clamaven contra les retallades i per la defensa dels drets de les persones, al costat de les diferents coordinadores i plataformes en salut, en defensa del territori, contra els desnonaments, recolzant treballadors i treballadores a PUMSA, AMSA, TECNOCAMPUS, MATARÓ BUS, els de la recollida de la brossa, a la gent de la Plataforma de les Preferents. Hem portat a la fiscalia, els únics que ho hem fet, als dos exdirectors de Caixa Laietana…

Hem plantat cara als feixistes, xenòfobs i racistes de la nostra ciutat.

I hem fet molt més, però no vull que parlem més del passat, sinó del futur.

diumenge, 15 de març de 2015

#SOMLLUITA


És cert, encara no ha començat la campanya electoral per a les municipals de 2015, falten encara unes setmanes, però l’activitat preelectoral ja es nota dins els partits polítics. Nosaltres hem començat per un acte un pèl simbòlic podríem dir, com és la foto oficial del candidat que em va fer aquesta setmana, però que d’alguna manera marca ja l’inici de les hostilitats (permeteu-me el terme bel·licós). I utilitzo aquest terme perquè estem en lluita, i és que més enllà de ser un slògan de la nostra campanya (#somlluita) és un estat d’ànim.
Des de fa molt temps ja (com a mínim des que el PP va guanyar les eleccions generals i des que CIU va aterrar a la Generalitat de Catalunya després del tripartit), la nostra formació no ha parat de lluitar. Al carrer, al costat de tots els moviments socials, plataformes, etc., i a les institucions, promovent tota mena de propostes les quals han tingut en el seu punt de mira principalment el rescat social de les persones. Una batalla, en definitiva, contra les retallades i contra les lleis injustes del Partit Popular (com la recent “llei mordassa” que ens retrotrau a escenaris predemocràtics que creiem ja oblidats). Batalla contra les privatitzacions dels serveis públics (aigua), dutes a terme pel govern ultraliberal de CIU (alumne avantatjat en aquest aspecte de les polítiques austericides del govern del PP), o contra la precarietat del treball. Batalla contra els denonaments, contra les exclussions socials. Lluita, doncs, sense treva.
En un any electoral ple de cites amb les urnes, les municipals són la ventafocs de totes elles. Històricament així ha estat, i aquestes són les eleccions en les quals menys gent sol participar. Tot i ser, al meu entendre, les eleccions en què, amb el nostre vot, més podem decidir, atès la proximitat tant dels candidats (els tenim de veïns i veïnes) com per la incidència que les seves propostes polítiques tenen en el nostre dia a dia.
Per això jo, modestament, reclamaria a tots els meus veïns i veïnes que en arribar el moment d’anar a votar el pròxim 24 de maig ho facin majoritàriament, perquè d’això depèn una bona part del nostre benestar futur. Si bé és cert que els Ajuntaments tenim limitada la nostra capacitat d’inversions a causa principalment d’una inexistent llei de finançament local, fortament reclamada des de formacions com la nostra, i que certament la nostra capacitat recaptatòria és deficient, i que a més una recent llei del PP retalla encara més la nostra capacitat de decidir a què podem dedicar els nostres ingressos, etc., etc. no és menys cert que des de l’Ajuntament es prenen decisions importants que ens afecten. Des de controlar la qualitat de l’aire que respirem (que a Mataró, per cert, des que està el govern de CIU ha empitjorat, llegiu el Pla de Projecció Exterior què diu sobre el tema http://www.tecnocampus.cat/ca/noticias-ca/pla-de-projeccio-exterior-de-mataro-participa-hi-i-fes-arribar-els-teus-suggeriments-2086-ca fins a la neteja dels nostres carrers, passant per la millora de la convivència, o l’aposta per una formació permanent de qualitat.
En els dies i setmanes vinents, des d’aquest bloc us faré cinc cèntims de la meva activitat política. Us explicaré què faig i amb qui ho faig. Us aniré desgranant les meves propostes per Mataró com a candidat a l’alcaldia de la meva formació, i us traslladaré els meus neguits, les meves esperances, els meus encerts i els meus errors. Us acostaré al polític, però també a la persona. Espero que m’acompanyeu en aquest viatge tant emocionant com incert cap a l’alcaldia de Mataró. Som-hi?

dilluns, 9 de febrer de 2015

Un alcalde en hores baixes

-->
El ple del mes de febrer va resultar accidentat. Per segona vegada en aquest mandat va ser suspès temporalment. La causa, una vegada més, l'actitud negligent del govern de CiU. A l’ordre del dia, apareixia un punt per tractar la modificació del pressupost de 2015. Un pressupost prorrogat que no hem pogut negociar els grups de l’oposició i que ara rebia per part de CiU una modificació per incorporar una sèrie de partides. Doncs bé, tal com vaig argumentar en la meva intervenció en aquest punt de l’ordre del dia, portar a debat aquesta modificació, tal i com la duia el govern, vulnera l’article 73 del Reglament Orgànic Municipal (ROM). Aquest article diu molt clarament que per a una modificació pressupostària cal que els grups de l’oposició disposin de tota la informació, com a mínim amb 15 dies d’antelació. També és un dret poder presentar esmenes i/o al·legacions. Cap de les dues premisses es van complir i, davant la possibilitat que a l’hora de votar algú pogués acusar-nos de prevaricació per no haver respectat el que diu el ROM, vaig interpel·lar al Secretari de l’Ajuntament per què dictaminés si podíem o no incórrer en prevaricació. La resposta del Secretari va ser que “en fred” no podia emetre aquest tipus de valoració, i l’alcalde va assegurar que de no ajustar-se a dret la proposta, no l’haurien portat.

Arran de la meva intervenció, però, el dubte raonable va planejar sobra la sala, i la resta de grups també es van voler assegurar que no incorrien en cap falta si votaven la proposta. Davant la insistència de l’oposició, l’alcalde es va veure obligat a suspendre el Ple i cridà a capítol a l’Interventor i al Secretari de l’Ajuntament. Al cap d’uns minuts, cridà els portaveus dels diferents grups municipals per explicar-nos la situació. Tot i reconèixer (com no podia ser d’altra manera), que no havien complert amb el que marca el ROM i que ens havien d’haver donat les garanties recollides en el mateix, el Secretari va assegurar-nos que si votàvem no incorreríem en cap tipus de falta. Els portaveus vam acceptar la seva decisió i tornàrem al Ple, en el qual ICV-EUiA ens vam abstenir en aquest punt.

El que és intolerable d’aquesta situació ve donat per dos motius:

El primer és el menysteniment continu del govern de CiU vers els grups de l’oposició, als quals se’ls amaga informació i capacitat de maniobra davant determinades propostes del govern. Amb l’agreujant que, en aquest cas, tercers implicats podien resultat damnificats si aquesta proposta no tirava endavant (els col·lectius beneficiaris de les diferents noves partides incloses a la modificació del pressupost). Col·lectius que, val a dir, sabien abans que nosaltres que aquestes modificacions pressupostàries es portarien a Ple, i va ser a través d’elles que aquest grup se’n va assabentar de la modificació. Una vegada més queda demostrada l’opacitat, la manca de diàleg i la nul·la negociació del govern del “ciutadà Mora”. El govern dels millors no és res més que el govern del menysteniment.

El segon agreujant és que l’alcalde ja no respecta ni el seu propi ROM, i dic seu perquè aquest ROM se’l va cuinar ell (amb la complicitat de PP i PSC), i en contra de la resta de partits de l’oposició. Un ROM que retallava capacitat d’intervenció en els plens municipals als grups minoritaris, i que tants mal de cap ens ha portat al llarg d’aquest mandat.

Per acabar d’adobar la seva actuació nefasta en aquest Ple del passat 5 de febrer, l’alcalde va contestar de males maneres als grups de l’oposició (ICV-EUiA, CUP i PSC) quan li vam plantejar una sèrie de preguntes i precs relacionats amb l’incompliment (un més d’aquest govern) d’una proposta aprovada al Ple d’abril de 2013, en la que l’alcalde, com a Vicepresident del Consorci Sanitari del Maresme, havia de demanar a l’òrgan competent la incorporació de representants de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró en el Consell Rector. La Coordinadora (i també els grups proponents) demanàvem que la persona que formés part del Consell Rector fos escollida per la pròpia Coordinadora, però l’alcalde volia escollir una persona de “la seva confiança”. Actitud, la seva, molt democràtica.

Després de la intolerable manera com ens va contestar l’alcalde, amb sobrada prepotència, li vaig replicar que la seva actitud traspassava unes línies vermelles de la correcció, però també, i això és més important, del que s’espera d’un demòcrata. El vaig acusar de representar aquesta manera vella i caduca de fer política, d'esquena a la ciutadania, li vaig recriminar que una vegada rere l’altra incomplís amb els mandats del Ple, el vaig advertir que aquesta manera de fer política estava a punt de ser arrasada per la ciutadania, farta ja de polítics intolerants.

L’alcalde ha dit que marxa, i li desitjo que li vagi bé, però amb aquests tics autoritaris i prepotents, ho farà per la porta del darrere.

dijous, 8 de gener de 2015

Any d'eleccions

Comencem l'any amb un nou Ple municipal. Us adjunto l'ordre del dia. Com podreu observar, el govern pràcticament no porta res per debatre. Qüestions tècniques, de nou. Any nou, velles pràctiques. Fa mesos que el mandat està exhaurit. Per no tenir, no tindrem ni pressupost per debatre, ja ho veureu. La inacció ha estat la nota predominant d'aquest govern que arriba al final de mandat amb poc de què enorgullir-se. Perdó, sí que té quelcom per a oferir-nos: la Festa al Cel i Mataró, Ciutat de Valors. Disculpeu el lapsus!http://www.iniciativa.cat/mataro/agenda/events/16426

divendres, 3 d’octubre de 2014

Per què ICV-EUiA Mataró diu no a la Festa al Cel

Al Ple de l’Ajuntament de Mataró celebrat ahir 2 d’octubre, ICV-EUiA de Mataró portava una pregunta al govern sobre els costos de la recentment celebrada Festa al Cel. Preguntàvem sobre els costos directes i indirectes de la preparació, organització i celebració de la “Festa al Cel”. Preguntàvem sobre el finançament públic que ha obtingut l’Ajuntament de Mataró per a la celebració de la “Festa al Cel”. Preguntàvem sobre el finançament privat que s’ha obtingut, via patrocini, publicitat o qualsevol altra modalitat per a la celebració d'aquest esdeveniment. 
 
La resposta del regidor, senyor Rey, va ser incompleta, al·legant que encara no tenien tots els números tancats, atès el poc temps que havia passat entre la celebració de l’esdeveniment i la celebració del Ple. Sí que ens va avançar, però, que els 250.000 euros que es va anunciar inicialment per part del govern que podria ser el cost total de l’acte, havien estat superats, i de manera provisional ja ens podia avançar que estaven al voltant dels 355.000 euros. 

En el torn de rèplica, li vaig contestar el que us reprodueixo a continuació. Són els nostres arguments. És el perquè de la nostra negativa a la Festa al Cel. 

Sembla clar, doncs, després de la seva intervenció, que ens haurem d’esperar uns quants dies encara per saber l’abast econòmic d’aquest esdeveniment. Deixi’m, però, fer algunes consideracions a tall de reflexió sobre l’assumpte del qual tractem: 

Miri, més enllà del nostre rebuig a aquest esdeveniment per qüestions que tenen a veure amb temes mediambientals, més enllà de si alguns avions són de guerra o porten tal o qual bandera al seu fuselatge, més enllà de tot això, el que més ens molesta és que una part molt important d’aquest acte s’hagi finançat amb diners públics. 

Entenem que aquest tipus d’espectacle agradi a molta gent, que fins i tot sigui un espectacle estèticament i visualment molt atractiu, ho podem acceptar, però el que no ens sembla adequat és que en aquests moments tan dramàtics per a molta gent s’utilitzin tants recursos públics per dur-ho a terme. I ens molesta de manera especial perquè aquest govern, per boca de l’alcalde de la nostra ciutat principalment, s’ha fet un tip de declarar, amb un discurs que nosaltres hem titllat d’apocalíptic, que Mataró no tenia diners. I ens molesta també, perquè fa tan sols uns mesos aquest grup municipal va fer una sèrie d’al·legacions al pressupost en les que demanàvem, per exemple, que es tornés a contractar les mediadores interculturals que assistien els CAPs de Mataró, llocs que van ser retallats com tothom sap i que tan necessaris eren. Perquè en aquelles al·legacions demanàvem partides explícites per a contractar persones aturades. Perquè en aquelles al·legacions demanàvem diners per ajudar les PIMES locals, perquè en aquelles al·legacions demanàvem ajudar els autònoms a pagar lloguers si volien muntar un negoci, perquè en aquelles al·legacions demanàvem més diners per a Benestar Social. I la resposta que vam rebre per part del govern a totes elles és que no hi havia diners. 

Però vet aquí, que uns mesos més tard sí que hi ha diners públics per fer aquesta Festa al Cel. I sap què, senyor Rey? Amb aquests diners públics que vostès sí que tenen ara, hauríem pogut, per exemple contractar 65 persones aturades sense prestació durant 6 mesos pagant-los el salari mínim interprofessional, amb aquests 250.000 euros (que diuen que costarà tot això, nosaltres pensem que seran més), podríem haver finançat lloguers per muntar negocis a més de 100 emprenedors, perquè aquests 250.000 euros podrien haver-los dedicat a lloguers socials. 

Ja sé, se’ns dirà que la despesa és una inversió i que el retorn és molt superior als diners emprats, bé, això està per veure. En tot cas, senyor Rey, els beneficiaris seran una part molt petita dels ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat i el seu impacte no anirà més enllà dels dos dies que ha durat l’esdeveniment. Perquè, ben segur que aquesta “festa” ni deixarà més contractes de treball, ni suposarà un punt d’inflexió per recuperar la nostra malparada economia local. 

El que sí que sabem des del nostre grup municipal, del que sí estem segurs, és que actes com la Festa al Cel en cap cas s’han de finançar amb diners públics.