dimarts, 26 de gener de 2010

Tret de sortida

El passat 18 de gener va tenir lloc a la Nau Gaudí de Mataró el meu "bateig" polític públic. Tot i que feia uns quants dies que havia estat escollit candidat d'ICV-EUIA per a les properes eleccions municipals de 2011 a celebrar a Mataró, no va ser fins aquella nit que vaig fer la presentació oficial.

A l’acte hi va acudir molta gent. Em comentaven els més “vells” del partit que feia goig, que no veien tanta gent en un acte d’ICV-EUIA des de in illo tempore. Confesso que l’acte em va emocionar. Veure a la meva família, per exemple, en bloc en aquell acte va ser un moment especial. La meva mare, per exemple, em va abraçar en acabar el meu discurs i sense poder retenir les seves llàgrimes, tot besant-me, em va dir que se sentia molt orgullosa de mi. No recordava paraules tan emotives d’ella.

Tot va sortir rodó. El meu discurs, va ser llarg i ple de referències als valors que defensem des de la nostra coalició. Valors que també són els meus, a saber, justícia social, solidaritat, defensa dels més febles, ecologia, ètica, i que es van barrejar amb critiques al model productiu, a la globalització injusta o a la decadència del sistema capitalista. Tampoc van faltar critiques a certs partits d’esquerres que no s’atreveixen, tot i tenir el poder, a desplegar amb tota la seva intensitat polítiques veritablement d’esquerres.

Jo vaig apel·lar a aquesta necessitat, a transformar de veritat des de l’esquerra, la nostra realitat, per tornar-la més justa socialment. I per a portar-ho a terme res millor que confiar en les nostres sigles.

També vaig parlar de la participació dels ciutadans i ciutadanes en la res pública. Vull que tothom participi i la seva veu ens vinculi a l’hora de prendre les nostres decisions. Vaig prometre (la única promesa que vaig fer aquella nit) que escoltaria a tothom que volgués parlar amb mi. El primer que faré, vaig dir, serà reunir-me amb els actors socials (sindicats, associacions, entitats), per a assabentar-me sobre el què estant fent, i també per a saber de primera mà quina ciutat volen.

Vull ser el candidat de la proximitat, aquest desig ja l’estic posant en dansa. Aquesta setmana tinc previstes un parell de reunions amb agents socials de la meva ciutat.

Dir que tinc molta il·lusió tant pel nostre projecte de coal·lició com pel fet de ser qui l’encapçala, a banda de l’honor que sento representant-la, pot sonar una mica infantil, però no puc descriure d’una altra manera el que sento en aquests moments.

Sé que la cursa serà llarga i difícil, plena d’entrebancs i disgustos. Segurament pagaré un cert preu per la meva inexperiència política a nivell institucional, però em sento segur, i sobretot, crec que tinc gent al darrera de la que me’n puc refiar. Compto amb la meva família que em recolza, i de quina manera! I he trobar uns bons amics i amigues dins del partit. Algú pot demanar més?

Aquest blog pretén ser un diari de campanya. Havia pensat en titular-lo “Diari de campanya d’un polític novell”, però al final m’he decidit per l’eslògan que vam fer servir a l’acte de presentació.

Dia a dia espero deixar constància dels meus avenços, de les meves impressions en matèria política, dels canvis o no de comportament meu i dels altres. Serà bo experimentar si pateixo un canvi substancial de la meva actitud (espero que no), o en la meva relació amb els que m’envolten. Per què aquesta aventura suposa un canvi important en el meu modus vivendi; canvis en la meva rutina diària, en la meva relació amb els que m’envolten, que ara no em gaudiran tant. En fi, un repte apassionant i no exempt d’alguns perills. Emocionant.