Avui he acompanyat a en Romuald Grané, históric lluitador per les llibertats i represaliat d'en Franco al fossar de La Pedrera al cementiri de Montjuïc.
S'homenatjava als immolats per la dictadura franquista.
He vist homes i dones sense ira, però amb la dignitat intacta dipositar llurs ofrenes davant les tombes dels seus camarades. Amb un fred que posava la pell de gallina, però sense que a ningú li tremolés el pols, un a un s'han anat acostant a cadascú dels monòlits que identificaven una o varies víctimes. Des de les Brigades Internacionals als companys i companyes del PSUC. Un acte íntim i molt emotiu.
Jo m'ho he mirat des de la distància però no distanciat. Gràcies a tots aquests homes i dones, als que van morir assassinats, així com a aquells i aquelles que encara són vius, els hi devem molt.
Mirant enrere sense ira però sense oblit els hem recordat alhora que hem aprofitat per cridar als quatre vents que encara no s'ha fet justícia. És absolutament imprescindible i un acte de reparació necessari i que no es pot dil·latar més reconèixer la il·legitimitat de tots els judicis de la dictadura franquista contra aquests lluitadors i lluitadores, llur "pecat" va ser defensar les llibertats democràtiques.
Ni un any més sense reparar aquesta injustícia. Els hereus del seu llegat els hi ho devem. Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada