El món del revès

“La justicia és un cachondeo”, la frase pronunciada fa uns anys pel llavors alcalde de Xerès, va generar “jurisprudència” popular. Així, quan algú creu que la justícia no ha respòs com cal a l’hora de dictar sentència, s’utilitza pel respectable per a expressar empipament envers la judicatura.

Però, més que parlar del “cachondeo” de la justícia, en si mateixa abstracta, jo parlaria d’aquells que tenint el poder de exercitar-la, acaben convertint-la en un objecte grotesc, de burla.

Per tant, parlaria de jutjes que, o bé no encerten a l’hora d’administrar-la comme il faut, (i per tant, resultarien incompetents), o de jutges que, senzillament, prevariquen. En el primer cas haurien de ser cessats, i en el segon cas haurien de ser jutjats i condemnats.

De jutges estranys i “sospitosos” aquests dies ens trobem a uns particularment curiosos. Em refereixo al jutge que ha decidit seure a la banqueta dels acusats a un altre jutge al qual acusa de prevaricar per voler investigar els crims del franquisme. Un jutge acusador que, en el seu temps lliure, es dedica a confraternitzar amb els “hermanos” de la Hermandad del Valle de los Caídos, que com tothom sap “enalteix les virtuts de la democràcia i condemna les dictadures militars sense distinció d’ideologia”. I per si no fora prou, tot aquest esperpento nacional l’han organitzat els “democràtics” nois i noies de la Falange Española.

Com també és d’allò més “curiosa” certa jutgessa del CGPJ que decidirà en breu la sortida de la Audiència Nacional del jutge Garzón, i que va encoratjar la investigació del cas conegut com de l’àcid bòric, relacionat amb l’atemptat del 11-M a Madrid. Una pura paranoia de la jutgessa. Per no parlar, i no barrejar la roba, d’aquest altre jutge que imposa una fiança de 3 mil•lions d’euros al expresident Matas, quelcom més que presumpte, i que aconsegueix pagar, amb l’ajut inestimable dels bancs amics, i evitar la presó. Ja se sap, qui pot pagar, mana.

Que aquells que voldrien tornar a velles dictadures, que aquells que no creuen en la democràcia, hagin trobat “còmplices” en la judicatura per a portar a la banqueta dels acusats a un jutge que sí que creu en la democràcia, que sí que vol que es faci justícia per uns crims comesos per la dictadura de Franco, és el món del revés.

Jutges “perillosos” que posen en qüestió i en perill la nostra democràcia i contra els que hem d’actuar, enfrontant-nos, amb totes les armes democràtiques al nostre abast per a què no continuïn perpetrant més bestieses.

I és que la decisió del jutge Luciano Varela, de jutjar a Baltasar Garzón pel presumpte delicte de prevaricació amb la investigació dels crims del franquisme, és una mostra d'involució democràtica d'aquest país i ens recorda a altres moments de la Història, i per això des d’ICV-EUIA l’acusem de voler silenciar els crims del franquisme sent còmplice de la desmemòria i dels sectors d'ultra-dreta d'aquest país.