Un altre 11 de setembre, ens reunim entorn aquest monument, i arreu del país, per a fer-nos sentir com a poble. Un exercici de reafirmació democràtica i cívica que ens ajuda a mantenir vives les arrels d’un poble, el nostre, que durant el darrer any ha expressat de manera clara i contundent que vol ser protagonista del seu destí.
Els catalans i les catalanes varem sortir decididament al carrer el passat 10 de Juliol, per exigir que es respectés la decisió sobirana del poble de Catalunya, expressada en l’acord del seu Parlament i, posteriorment, d’un referèndum popular. Tots plegats varem deixar clar, amb una única veu, que som una nació, que nosaltres som els amos del nostre futur, i que ningú té, ni tindrà mai, la potestat de decidir en el nostre nom.
A ICV-EUiA treballem pensant que encara no està tot perdut. Que encara ens queda una oportunitat de reformar l’Estat Espanyol trobant aliances més enllà de la franja. Per això treballem amb un full de ruta que comença amb la reforma de la Constitució, una proposta que ja s’ha convertit en inajornable. És així de simple, si l’Estatut no hi cap a la Constitució, vol dir que Catalunya no hi cap a la Constitució. Caldrà doncs, fer una nova Carta Magna més oberta en la que hi capiguem tots i totes.
Cal que tinguem, obertament, el dret a decidir el nostre grau d’autogovern i sobirania com a poble. Cal que puguem escollir, en un referèndum, autonomia, federalisme o independència. Així és com es construeix el país. Fent participar la gent en les decisions, però també acceptant totes les opcions possibles.
Al mateix temps, Catalunya segueix immersa en una de les pitjors crisis econòmiques de les darreres dècades, i recentment, el Govern espanyol, ha pres mesures suposadament pal·liatives, que repercutiran negativament entre les capes més vulnerables de la nostra societat.
Paguen, doncs, aquells i aquelles víctimes del desastre que altres han provocat, mentre els grans banquers i els especuladors, grans causants d’aquesta enorme crisi se’n surten amb ajudes públiques els primers i amb enormes beneficis fruit dels seus tripijocs, els segons.
Els catalans i les catalanes també patirem els efectes de la reforma laboral impulsada per l’executiu espanyol i aprovada al Parlament. Aquesta agressió contra els treballadors i treballadores no es quedarà sense resposta, i així, també, farem sentir la nostra veu, en la defensa dels drets socials de la gent d’aquest país.
I ho farem, com no podria ser d’una altra manera, el 29 de setembre afegint-nos a la Vaga General convocada pels sindicats.
I no voldria acabar sense retre un petit homenatge a algú que també va defensar sempre la causa dels més febles i la sobirania que com a poble, va dir, devem preservar i enaltir.
Un dia com el d’avui de fa 37 anys, moria en Salvador Allende, un home del poble.
Visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada