dimecres, 16 de febrer de 2011

Coherència, empremta i futur.

CIU no vol El Corte Inglés a Mataró

El senyor Joan Mora (CIU-Mataró), darrera la pancarta.
Ara, que digui missa.

Sobreseïment de la causa de Can Fàbregas


ICV-EUiA manifesta la seva satisfacció pel sobreseïment de la causa de Can Fàbregas i de Caralt

Esteve Martínez considera provada la validesa del projecte i lamenta el temps perdut i els llocs de treball que ja s’haurien pogut crear

NP-06/2011
Mataró, 14 de febrer de 2011


El cap de llista d’ICV-EUiA, Esteve Martínez, ha mostrat avui la seva satisfacció plena en conèixer-se la resolució del jutge de sobreseïr el cas, que comporta la desestimació de les imputacions personals a diversos membres del Govern i treballadors de l’Ajuntament. Per al candidat, aquesta resolució “dóna validesa a les tesis que sempre ha defensat ICV-EUiA i el Govern Municipal”.
Els ecosocialistes han lamentat que s’hagi perdut “un temps molt valuós” per al desenvolupament del projecte del Corte Inglés i que “ja s’haurien pogut crear desenes de llocs de treball, que haurien significat un bàlsam per a molts mataronins i mataronines en aquests temps difícils”.
Martínez ha criticat durament que alguns partits polítics animin la judicialització de la política i ha destacat que “no es pot dur als tribunals una decisió política pel fet que no ens agradi, si aquesta és completament legal, els ciutadans i ciutadanes no ens escullen per a això”.
Finalment, el candidat ha volgut reiterar la crida a la confiança de tothom, assegurant que el projecte seguirà endavant i que el Govern Municipal ha actuat sempre amb respecte a les lleis, i pensant en l’interès públic de la ciutat.


Més informació: Esteve Martínez (617.341.178).

dimarts, 15 de febrer de 2011

Desde mi cátedra

 El bloc "desde mi cátedra", http://japariciotovar.blogspot.com/2011/02/los-sindicatos-y-los-acuerdos-sociales.html d'en Joaquín Aparicio Tóvar, Catedràtic de Dret del Treball i Seguretat  Social de la Universidat de Castilla-La Mancha,  conté un análisi sòlid, lúcid, racional i prou explicatiu sobre el paper dels sindicats de classe i de la seva importància per a les classes treballadores.

Entre tants atacs, insults i desqualificacions intencionades cap els sindicats, per una caverna mediàtica feixista que voldria la tornada del sindicalisme vertical, front uns mercats afamats de "sang" plebeya, que porten a terme una gens dissimulada guerra oberta contra l'estat del benestar, amb uns governs vençuts i agenollats, de tant en tant una veu, des de la raó,  ens recorda quins són els nostres aliats en aquesta lluita de classes tan desigual.

Campanya videos ICV-EUIA (1)




En aquest primer video parlem de MEMÒRIA HISTÒRICA.
Resteu atents i atentes, per què continuarà!

NOTA: La utilitat d'aquests vídeos, dependrà de la vostra col·laboració, us prego que el reenvieu per correu a les vostres amistats, familiars i companys de feina o d'entitats, i que el feu circular per blogs, facebook, twitter i demés xarxes socials.

dilluns, 14 de febrer de 2011

La lliçó d'Islàndia

Islàndia, aquell país que va seguir el dictat de les receptes més ultra ortodoxes del lliure mercat i que va acabar a la ruïna més absoluta, ha fet el que cap altre país, amb mals idèntics, no ha gosat fer.
Així, va obrir, a través de la seva Fiscalia, una investigació penal contra els banquers responsables, fet que ha provocat que alguns d’ells hagin fugit del país (ara estan en recerca i captura per la Interpol).
A l’any 2009 ja va caure el seu govern i, posteriorment, en referèndum, els islandesos van decidir bloquejar el pagament del deute de la banca: i ho van aconseguir.
 I van anar més lluny, i amb una reforma constitucional sense precedents, constituiran una Assemblea Constituent formada per 31 ciutadans i ciutadanes “normals”, en un acte de democràcia directa sense precedents en aquest món occidental tan democràtic.
 I serà per això, segurament, que els seus comptes públics estan en superàvit, i serà per això que la seva situació econòmica està molt millor que la d’altres països en situació similar (Grècia i Irlanda, segur, i Espanya de moment no, però fent oposicions per aconsseguir-ho).
 En definitiva, Isàndia s’ha enfrontat amb el “monstre” del mercat i s’ha negat a socialitzar les pèrdues, deixant que la banca, simplement, acabés a la bancarrota. I sobreviuen.

dijous, 10 de febrer de 2011

Creix la meva indignació

A Caixa Laietana, empresa on treballo, estan passant coses extraordinàries. Estem immersos en un procés de reajustament d'estructura i de personal, la qual cosa comporta la sortida d’un munt de treballadors i treballadores. Fa poc, els sindicats i la patronal, vam signar la documentació de l’ERO i a hores d’ara estan a punt de sortir companys i companyes a través de prejubilacions, a més de per baixes incentivades indemnitzades.

Malgrat la bondat de l’acord assolit per les forces sindicals (en el sentit de les bones condicions aconseguides per aquells que, de manera voluntària, han de marxar de la nostra entitat) a ningú se li escapa que de no “aprimar-nos”, la viabilitat de totes elles estaria més que qüestionada. Per tant, era del tot imprescindible que aquest trànsit es fes de la millor manera, de la manera menys traumàtica.

No oblidem, però, que si bé la crisi té (no ho negaré) la seva importància, no és menys cert que les males pràctiques bancàries, d’unes direccions que van prendre unes decisions més que discutibles pel que fa a les seves polítiques creditícies i d’inversions, han posat en perill la viabilitat de les caixes d’estalvis. No entraré en molts detalls, però corren expedients de préstecs, que ara no es poden pagar, que fan tremolar (per les seves, pràcticament, inexistents garanties, per exemple). Tot s’hi valia a l’hora de concedir préstecs, i ara, paguem les conseqüències.

Ho haig de dir alt i clar, aquestes direccions (entre les quals hi ha la meva) són altament responsables d’aquestes situacions precàries, i no només se’n van de “rositas” sinó que continuen fent tonteries com si amb elles no anés la cosa.

A la meva Entitat, sense anar més lluny, el nostre Consell d’Administració (que mai s’ha preocupat el més mínim de saber per on anaven les coses, únicament ocupats en saber “qué hay de lo mío”) aprovà recentment pujades de categories (importants pujades) a un nombre limitat de persones de la nostra Institució.

En un moment com l’actual, de crisi generalitzada, amb més de quatre mil·lions d’aturats, amb persones que deixaran de rebre prestacions d’atur per la retallada del govern central, amb una població juvenil amb un atur del 40%, amb Direccions i Patronals demanant abaixar els sous, amb sou ja retallats a un munt d’empleats i empleades arreu de l’estat, etc. etc., aquests irresponsables s’atreveixen a pujar el sou a uns quants escollits de la Direcció. Senzillament extraordinari, senzillament inmoral. (Per no parlar de la recent compra d’un cotxe de luxe per al nostre Director General, també aprovada pels panxacontents consellers del nostre Consell d’Administració).

Tot plegat es mereix una denúncia.

Aquests personatges que trasllueixen una imatge pública impecable i de seriositat, però que, si gratem una mica, deixen al descobert les seves mancances quan no unes personalitats egòlatres i febles que arruïnen tot el que toquen, han de ser posats en evidència i assenyalats com a veritables facedores de entuertos, els quals, amb les seves actuacions, ens estan portant a l’abisme.



dilluns, 7 de febrer de 2011

Desfer les caixes, per a què?

És la privatització necessària, o respon al interès, gens dissimulat de bancs i altres grups de pressió, per acabar amb un model que segons aquells els feia una competència deslleial?

Les caixes, però no totes, han comés greus errors. Per exemple, de deixar diners només de l’estalvi que recaptàvem, es van llençar a una carrera esbojarrada per endeutar-se amb crèdits demanats a la Banca internacional. Més de la meitat dels 97.500 mil•lions de deute del sector financer amb bancs estrangers, és de les caixes.

Amb la reforma de la llei de caixes (LORCA), s’intentà que aquestes entitats es poguessin finançar amb instruments de capitalització que els evitessin anar a fora a buscar finançament, però en comptes de fer-ho la reforma ha servit per anar desnaturalitzant les caixes. Així, primer s’han convertit en aquest híbrid anomenat SIP per a, finalment, acabant convertint-se en bancs.

I ara, per reblar el clau, el govern espanyol, amb una entusiasta “socialista” al capdavant d’Economia, les enterra definitivament, exigint-lis un core capital (relació entre el capital bàsic i els deutes de l’Entitat. És a dir, és el tant per cent de capital que pot disposar de manera immediata per fer front a qualsevol eventualitat) desorbitat. I és clar, cap d’elles pràcticament,, fins i tot les que no tenen problemes de liquiditat, ho podran assolir i així no els quedarà més remei que convertir-se en banc sí o sí.

Per cert, malgrat la insistència de certes direccions en el sentit que l’obra social no es ressentirà, que ningú no s’engany, perquè aquesta patirà, o algú creu que els accionistes deixaran que part del seu dividend vagi a para a ONG’s, associacions de lleure, Ajuntaments i altres institucions perquè facin obra social? L’obra social de les caixes serà un pur aparador on el prestigi per la convocatòria d’uns premis o la concessió d’unes beques d’alt standing deixarà de banda les múltiples obres de caire social que fins ara desenvolupaven les caixes.

I no només es perdrà l’obra social tal i com es venia fent ara, a més, molts pobles quedaran desassistits d’oficines (per no rendibles, els bancs ja ho fan això), i no tothom podrà tenir compte obert (no totes les persones són rendibles per als bancs), que eren trets de distinció de les caixes: la no exclusió, ni de persones ni de territoris.

dissabte, 5 de febrer de 2011

Cap a on va l’esquerra?

Article publicat aquest mes a la revista TRIBUNA Maresme.


Aquesta no és només una crisi financera i econòmica, sinó que estem d'avant d'una crisi de model de globalització. És una crisi del capitalisme, però també estem davant d'una crisi de valors.

Una part de l'esquerra, abanderada pels socialistes, ha llençat la tovallola, i s'ha agenollat front les teories ultraliberals més extremes. Receptes que apliquen sense miraments, i així han iniciat un camí de retallada de l'estat del benestar com ningú s'havia atrevit fins ara.

La resignació davant aquestes actuacions antisocials ens aboca a un futur sense drets. Front això cal un debat d'idees i de valors, contraposant models, demostrant que sí hi han alternatives. I ICV-EUIA és una d'aquestes alternatives, sens dubte.

Aquesta esquerra transformadora que sap on va, aposta decididament per un canvi de model. Un canvi que reformuli l'ordre econòmic internacional, que reformi els mercats financers i que es plantegi com un repte noves polítiques mediambientals basades en l'eficiència energètica i la sostenibilitat.

Hem de lluitar contra el frau fiscal, hem d'evitar l'evasió fiscal, hem gravar les rendes del capital, alhora que potenciem la inversió social.
Hem de créixer en energies renovables, en l'accés a la cultura i a la formació en igualtat de condicions, em de créixer en l'agricultura ecològica o en el transport públic, i hem de decréixer en bens i serveis que no ens aporten més benestar.

Impulsar una economia verda que permeti generar ocupació, més intensiva en mà d'obra, ens permetrà viure de manera diferent. I no caure en la ingenuïtat de pensar que només amb una economia verda ho solucionarem tot. Perquè aquesta revolució verda ha d'anar acompanyada (sobretot en aquest país amb profundes desigualtats), de la decisió d'eixamplar l'Estat del benestar, donant drets i generant ocupació. No podem reproduir un capitalisme verd que esdevingui sostenible ambientalment però insostenible socialment.

I per aconseguir-ho necessitem còmplices: la ciutadania. Per això haurem d'esforçar-nos en recuperar el carrer, el llenguatge proper, els gestos clars, fent pedagogia i donant exemple.

I ho hem de vehicular a través de la política, reivindicant les seves qualitats i fer-ho des de baix, des de la política municipal, que és una política de proximitat, que és, en definitiva, política d'esquerres.


dijous, 3 de febrer de 2011

SOMOS2

Avui em permeto una petita intimitat. La meva filla i el seu soci inauguren pàgina web. Són estilistes i s'han llençat a l'aventura de donar-se a conéixer. Espero que tinguin sort, perquè treballadors ja ho són.


 www.somos2byannayborja.com

dimecres, 2 de febrer de 2011

ICV-EUiA demana que si el banc es queda amb l’habitatge, el deute quedi saldat


Quiteria Guirao: L’actual Llei Hipotecària condemna moltes famílies a l’exclusió social, i els poders públics no ho podem permetre



NP-09/2010
Mataró, 26 de gener de 2011


La Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA, Quiteria Guirao, ha presentat una moció per a que l’Ajuntament de Mataró es pronunciï sobre la reforma de la Llei Hipotecària, en defensa de les famílies que no poden fer front al pagament dels seus deutes hipotecaris i en contra dels desnonaments. La moció es debatrà al Ple de la propera setmana.

Aquesta moció pretén regular la figura de la dació en pagament (lliurar el pis per eliminar el deute contret) i proposar mètodes alternatius per a evitar els desnonaments, com ara el manteniment de l’habitatge en règim de lloguer o d’usdefruit vitalici, o bé la renegociació del deute.

Per als ecosocialistes l’actual Llei “és totalment injusta, esbiaixada i deixa indefenses i contra les cordes a més de 300.000 famílies que veuen com els prenen la casa i encara han de seguir pagant un deute inassumible”. A més, segons Guirao, els ajuntaments també es veuen afectats per aquesta situació d’injustícia, ja que són ells els qui han de posar recursos econòmics i mesures socials extraordinàries per a ajudar a les famílies desnonades i “al final, novament, amb els diners de tots, paguem la crisi que han provocat uns pocs poderosos”.

La proposta que es presentarà a Mataró és, per a ICV-EUiA, “una qüestió de principis, d’equitat i justícia social, i de començar a regular d’una vegada per totes el sistema financer que ens ha sumit en aquesta crisi”.


ICV-EUiA intenta evitar l’eliminació dels 426€


Els ecosocialistes presenten una proposta al Ple Municipal en defensa del manteniment del PRODI, que dona cobertura a aturats de llarga durada


NP-04/2011
Mataró, 1 de febrer de 2011


El Grup Municipal d’ICV-EUiA, amb Quiteria Guirao al capdavant, presentarà una moció al proper Ple Municipal en defensa del manteniment del Programa Temporal per Desocupació i Inserció (PRODI).

Els 426€ de subsidi assitencial del PRODI han donat cobertura a 690.000 persones, i segons dades del propi Govern estatal, amb la seva supressió seran prop de 1.700.000 persones les que no tindran cap mena de prestació ni subsidi per desocupació.

Per a Guirao la situació que es crea és “digna d’un pais amb un Govern de dretes, perquè desatén les necessitats bàsiques dels treballadors i treballadores que estan patint més la crisi, mentre continua injectant milers de milions al sistema financer”.

La proposta es debatrà al Ple d’aquest proper dijous, i el grup d’ICV-EUiA espera que “s’imposi el sentit comú, per damunt de la lògica irresponsable dels mercats especulatius que ens estan enfonsant”.